Aquarel.la, carbó i pastel 36 x 51 cm
dimecres, 6 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Anna Morales Puigcerver
Informació del copyright. Propietat intel·lectual del contingut d’aquest blog.
Totes les imatges i el contingut que apareixen en aquest blog són propietat d'ANNA MORALES PUIGCERVER.
D'acord amb els drets de © copyright i propietat intel·lectual, no està permès copiar i/o descarregar cap imatge sense l'autorització expressa de l'autora.
Gràcies.
9 comentaris:
Anna.
Es muy bueno estudiar los temas...
El color azul ayuda a el mensaje!!
Me gusta!!
muchos saludos.
jk
Gracias Juankar. He vuelto sobre el mismo tema siguiendo tus consejos. He experimentado un poco con el pastel. El papel de acuarela no va demasiado bien, pero me gusta el efecto borrado. Bueno, no es ninguna maravilla pero seguimos probando.
Un abrazo y gracias por todo.
Anna.
Ha todos nos pasa....
Sobre todo con temas asi donde quieres representar !una sensacion! ya el concepto en si es abstracto por lo que es mas dificil si cabe.
P.D te mandare e-mail
jk
Love this, it feels so personal, intimate, such emotion in the line and placement on the paper. Like these guy are similar (having the same emotions) but worlds apart (unable to communicate or share their feelings).
You are a sweetheart. Thank you Pat.
Anna , sigo tu blog , grcias por mostrarnos tus hermosas acuarelas . Preciosas . Enhorabuena. ( Tu album de flores , sobervio )
Hola Félix. Muchas gracias por tu visita. Hoy cuando he leido tu comentario he pensado que ya era hora de pintar unas flores y esta tarde he pintado una amapola. Te la dedico. Un abrazo
Realment trobo que l'aquarel.la transmet molt bé aquesta sensació de confussió. La postura reflexiva i desconcertada de l´home assegut. La sensació de que l'home que observa està cerregat de dubte, por, confussió i preocupació esperant una resposta.
Aquesta aquarel.la em transmet moltes sensacions, potser perque en aquest moment m´hi trobo molt reflectida.
Una abraçada. Com sempre un plaer seguir-te.
Tere.
Hola Tere,
Estic pensant en fer-ne una més d'aquesta sèrie quan tingui més temps. El llenguatge corporal i gestual sempre em fascina perquè parla més clar que la nostra veu. Una abraçada i moltes gràcies per les teves paraules.
Publica un comentari a l'entrada