Aquarel·la
divendres, 13 de desembre de 2013
dissabte, 30 de novembre de 2013
dilluns, 18 de novembre de 2013
dimecres, 6 de novembre de 2013
diumenge, 20 d’octubre de 2013
dimecres, 16 d’octubre de 2013
divendres, 11 d’octubre de 2013
dilluns, 7 d’octubre de 2013
divendres, 27 de setembre de 2013
dimecres, 18 de setembre de 2013
dilluns, 9 de setembre de 2013
dimecres, 4 de setembre de 2013
dilluns, 2 de setembre de 2013
dissabte, 31 d’agost de 2013
El que queda del dia
Fa molts dies que no pujo cap imatge. No, no he deixat de pintar. Seria com deixar de respirar.... però sí que he deixat passar un temps, amb vacances incloses i a poc a poc, aniré pujant noves aquarel·les. De moment us deixo amb 'l'escuranda', paraula que fem servir a la comarca del Montsià, per denominar el conjunt d'estris que hem de rentar desprès d'un àpat (bufa! tot això en un sol mot!). Potser sembla massa prosaic, però us asseguro que el que es va cuinar en aquesta olla tocava el cel.
Tot el que comença també acaba i ara toca fer plans per tornar a començar. Bona 'rentrée'.
divendres, 21 de juny de 2013
dilluns, 17 de juny de 2013
diumenge, 16 de juny de 2013
diumenge, 9 de juny de 2013
dimecres, 5 de juny de 2013
dilluns, 3 de juny de 2013
dijous, 30 de maig de 2013
dilluns, 27 de maig de 2013
diumenge, 12 de maig de 2013
dimecres, 1 de maig de 2013
dilluns, 29 d’abril de 2013
Exposició d'Aquarel·la Catalana a Barrena Kultur Etxea
El proper divendre dia 3 de maig, a les 19 h, s'inaugura al Palacio Barrena de Ordizia aquesta Exposició col·lectiva d'Aquarel·listes Catalans organitzada pel nostre amic i gran aquarel·lista Enrique Ochotorena, amb la col·laboració del Dpto. de Cultura i els pintors catalans que de manera entusiasmada i agraïda participem en la seva realització.
Aqui us deixo l'enllaç per veure el catàleg : https://www.dropbox.com/s/synfx8gz5p6cxo3/Kataluniako_akuarelistak.pdf
Eskerrik asko, amic Enrique, per aquesta magnífica exposició en un lloc tant emblemàtic i també moltes gràcies a les institucions i equip de col·laboradors que ho han fet possible.
dimecres, 24 d’abril de 2013
dissabte, 20 d’abril de 2013
La nena que habita en mi
Aquarel·la, pastel i llapis aquarel·lable
Está claro que llegó para quedarse toda la vida. Pese a que un fondo negro puede ser inquietante, y más tras una figura infantil, yo lo veo como una pizarra donde se ha escrito sobre lo que más queremos, necesitamos aprender: uno mismo. Una vida inquieta en la que nos hacemos continuamente preguntas, corregimos los errores, vamos sumando, y sobre todo, mantenemos vivas nuestras ilusiones de siempre, dibujándolas con tizas, con pinceles...nuestro universo particular que sigue haciéndose grande...
Brillante, Nes (Los Pasos de Gradiva). Muchísimas gracias.
Está claro que llegó para quedarse toda la vida. Pese a que un fondo negro puede ser inquietante, y más tras una figura infantil, yo lo veo como una pizarra donde se ha escrito sobre lo que más queremos, necesitamos aprender: uno mismo. Una vida inquieta en la que nos hacemos continuamente preguntas, corregimos los errores, vamos sumando, y sobre todo, mantenemos vivas nuestras ilusiones de siempre, dibujándolas con tizas, con pinceles...nuestro universo particular que sigue haciéndose grande...
Brillante, Nes (Los Pasos de Gradiva). Muchísimas gracias.
dilluns, 15 d’abril de 2013
dilluns, 8 d’abril de 2013
divendres, 29 de març de 2013
dimarts, 26 de març de 2013
dilluns, 25 de març de 2013
dimecres, 13 de març de 2013
dissabte, 23 de febrer de 2013
Mirades perdudes
Com amic fidel,
perdudes les mirades,
escrutant un horitzó
per a poder somriure.
perdudes les mirades,
escrutant un horitzó
per a poder somriure.
(Moltes gràcies fanalet :)
dimarts, 15 de gener de 2013
dilluns, 7 de gener de 2013
diumenge, 6 de gener de 2013
dimecres, 2 de gener de 2013
Tàndem
'Ese año, eligió él la ruta a recorrer. Como siempre, sabía elegir. Le gustaba disfrutar del paisaje mientras pedaleaban, buscaba caminos que le sirviesen a ella de inspiración, que se quedasen en su retina, para después pintarlos...
Aquél día encontraron una pequeña casa rural donde alojarse. El descanso fué reparador. El único defecto que le veía eran las contraventanas..."vaya -pensó- me despertará la luz temprano..." Y así fué. Mientras permanecía quieto, para no despertarla, se percató del silencio de ese lugar...sólo se oía la respiración de ella, suave, el brazo apoyado se movía al ritmo de su sueño, y le contagiaba a él. Y, mecido en ese sonido, pensó...así somos los dos...caminamos al unísono en todo.
Y es que...como siempre, había sabido elegir.'
NES - Los Pasos de Gradiva
Sin palabras ..... con un nudo en la garganta....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
