Dignitat

Aquarel.la

Aquesta és la segona pintura realitzada amb paper couché 300 gr. He pintat un senyor que vàrem conèixer per casualitat quan passejàvem pel bosc. Té més de 80 anys i viu amb la seva gossa. Però, no és per sentir compassió que us ho ensenyo, sinó per mostrar-vos la dignitat d'una persona valenta i que és un pou de saviesa. Ens va trucar per mostrar-nos les flors salvatges que neixen al bosc i que tant sols ell sap on es troben perquè s'estima la natura i se’n sent part. Escoltar-lo és com escoltar les arrels dels arbres. Té una memòria prodigiosa i sap tots els noms de les plantes i de les flors i et pot predir el temps que farà i se'n riu de les prediccions del homes del temps i de les necessitats que ens creem els que vivim atrapats en la nostra societat consumista. Quan arribi la tardor ens trucarà per mostrar-nos l'amagatall de les úniques orquídies salvatges que creixen en les nostres contrades.
Friso per descobrir-les.

Temps de Canvis

Apunt aquarel.la i carbó

Aquest blog no només ha significat obrir una finestra al món i compartir la meva pintura, sinó que a més a més, m'ha donat l'oportunitat de contactar i conèixer pintors i persones molt entranyables que aprecien l'art i l'amistat.
Entre tots els magnífics mestres pintors que he conegut, permeteu-me que us faci esment d'un en especial que m'ha fet veure la pintura des d'un altre angle. La pintura no només com a expressió de bellesa i plasmació de la realitat a través de la mirada de l'artista, sinó com una manera d'entendre la vida, per mostrar allò més profund i inherent a l’ésser humà en totes les seves dimensions, tant la part que ens agrada de nosaltres com la que no. M'estic referint al meu amic i artista de gran talent, Juan Carlos CARDESÍN.
La seva obra ens parla d'aquest món interior, de les nostres contradiccions, d'allò que estimem i d'allò que rebutgem i cap de les seves obres ens deixa mai indiferents.
No hi ha motiu, simplement perquè totes les seves pintures són el fruit d'un procés d'experimentació i maduració, d'escoltar la seva veu interior i no distreure's amb la banalitat que ens envolta. I això, ens agradi la seva obra o no, ningú ho pot negar.

A més a més de gaudir de la seva obra, Juan Carlos Cardesín té una altra virtut que m’admira. Tot i que podria anar d’entès, sempre està disposat a compartir els seus coneixements de manera entusiasta i sempre humil.

Aquesta aquarel·la i la següent que penjaré tot seguit són fruit d'aquesta mostra de generositat. Fa temps, en Juan Carlos Cardesín em va parlar de provar de pintar en paper couché de 300 gr. És un paper que no està pensat per pintar aquarel·la, però que si el saps treballar correctament, dóna un resultat extraordinari.

Aquests són els meus dos primers intents. El camí es comença amb la primera passa.

Moltíssimes gràcies Juankar. T’estic molt agraïda.

Fira Modernista a Terrassa II

Aquarel.la 45 x 76 cm

Fira Modernista a Terrassa I

Aquarel.la 56 x 76 cm

El dissabte i diumenge passat es va celebrar a Terrassa la tradicional Fira Modernista. Vaig fer algunes fotos amb el permís del figurants, per tal de pintar unes quantes aquarel.les.

I Bienal Hispacuarela a Caudete 2009

Encara que una mica tard, no vull deixar passar la trobada tant inoblidable que vàrem tenir els membres d'Hispacuarela a Caudete el primer cap de setmana de maig.
Vull felicitar a tot l'equip de Caudete per la magnífica organització, amabilitat i mostres de carinyo per tots nosaltres. Va ser fantàstic poder conèixer a tants Hispas amb els que porto força temps intercanviant opinions i aprenent de tots ells.
Gràcies als germans Escoda que ens van donar una xerrada molt instructiva sobre l'elaboració dels pinzells i gràcies a Salvador Ribes que ens va regalar una demostració magistral i que a més a més va tenir l'amabilitat de convidar-nos a casa seva per mostrarnos el seu estudi.

Temps de roselles

Aquarel.la 36 x 51 cm

Confusió

Aquarel.la, carbó i pastel 36 x 51 cm

L'home desconcertat/El hombre desconcertado/Baffled man

Aquarel.la i carbó 36 x 51 cm

Estava fullejant la revista 'Der Spiegel' (els articles són molt interessants però el llenguatge és una mica difícil i em costa una mica), quan vaig veure aquesta foto de Theo Heimann que he modificat una mica. Vaig llegir-me l'article que parlava sobre la confusió del paper dels joves homes turcs a Alemanya. Vaig pensar que també era vàlid per a molts altres homes que de sobte es troben trasbalsats perquè han vist com desapareix el patró patriarcal i cal adoptar un paper més equiparador amb la dona. L'home que deixa de ser l'únic que porta els diners a casa, i ha de compartir les tasques de la llar, fer de pare i compartir amb la parella.