Conta’m, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps d’enrera
que escrites veig en ta surenca soca.
Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894)
Soca alimentada de replecs de vida,
pinzellades i esquitxos
que mentre vesteixen el porós full
prenen vida pròpia
per recolzar l'esquena
i somniar, al recer d'una olivera.
Marta Sempere
Aquest poema és obra de la Marta Sempere que ha tingut la sensibilitat i generositat d'escriure'l quan ha vist les oliveres. Fa temps que visito el seu blog i us animo a que conegueu el seu treball: 'A la llum d'un fanalet'.
Trobareu magnífiques imatges poètiques que conviden a somniar, acompanyades de poemes i narracions que ens expliquen històries plenes de sensibilitat i complicitat.
Moltes gràcies Marta!
Entrades
